velaritzar - verb

ve·la·rit·zar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
velaritzo
velaritzes
velaritza
velaritzem
velaritzeu
velaritzen
velaritzava
velaritzaves
velaritzava
velaritzàvem
velaritzàveu
velaritzaven
velaritzí
velaritzares
velaritzà
velaritzàrem
velaritzàreu
velaritzaren
velaritzaré
velaritzaràs
velaritzarà
velaritzarem
velaritzareu
velaritzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
velaritzaria
velaritzaries
velaritzaria
velaritzaríem
velaritzaríeu
velaritzarien
velaritzi
velaritzis
velaritzi
velaritzem
velaritzeu
velaritzin
velaritzés
velaritzessis
velaritzés
velaritzéssim
velaritzéssiu
velaritzessin

velaritza
velaritzi
velaritzem
velaritzeu
velaritzin
Infinitiuvelaritzar
Gerundivelaritzant
Participi
velaritzatvelaritzada
velaritzatsvelaritzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : velarització

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana