unir - verb

u·nir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
uneixo
uneixes
uneix
unim
uniu
uneixen
unia
unies
unia
uníem
uníeu
unien
uní
unires
uní
unírem
uníreu
uniren
uniré
uniràs
unirà
unirem
unireu
uniran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
uniria
uniries
uniria
uniríem
uniríeu
unirien
uneixi
uneixis
uneixi
unim
uniu
uneixin
unís
unissis
unís
uníssim
uníssiu
unissin

uneix
uneixi
unim
uniu
uneixin
Infinitiuunir
Gerundiunint
Participi
unitunida
unitsunides

Flexionat com: servir

forma nominal : unió

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana