transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| ostento ostentes ostenta ostentem ostenteu ostenten | ostentava ostentaves ostentava ostentàvem ostentàveu ostentaven | ostentí ostentares ostentà ostentàrem ostentàreu ostentaren | ostentaré ostentaràs ostentarà ostentarem ostentareu ostentaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| ostentaria ostentaries ostentaria ostentaríem ostentaríeu ostentarien | ostenti ostentis ostenti ostentem ostenteu ostentin | ostentés ostentessis ostentés ostentéssim ostentéssiu ostentessin | ostenta ostenti ostentem ostenteu ostentin | ||
| Infinitiu | ostentar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | ostentant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : ostentació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana