imputar - verb

im·pu·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
imputo
imputes
imputa
imputem
imputeu
imputen
imputava
imputaves
imputava
imputàvem
imputàveu
imputaven
imputí
imputares
imputà
imputàrem
imputàreu
imputaren
imputaré
imputaràs
imputarà
imputarem
imputareu
imputaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
imputaria
imputaries
imputaria
imputaríem
imputaríeu
imputarien
imputi
imputis
imputi
imputem
imputeu
imputin
imputés
imputessis
imputés
imputéssim
imputéssiu
imputessin

imputa
imputi
imputem
imputeu
imputin
Infinitiuimputar
Gerundiimputant
Participi
imputatimputada
imputatsimputades

Flexionat com: parlar

forma nominal : imputació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana