embarbussar - verb

em·bar·bus·sar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
embarbusso
embarbusses
embarbussa
embarbussem
embarbusseu
embarbussen
embarbussava
embarbussaves
embarbussava
embarbussàvem
embarbussàveu
embarbussaven
embarbussí
embarbussares
embarbussà
embarbussàrem
embarbussàreu
embarbussaren
embarbussaré
embarbussaràs
embarbussarà
embarbussarem
embarbussareu
embarbussaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
embarbussaria
embarbussaries
embarbussaria
embarbussaríem
embarbussaríeu
embarbussarien
embarbussi
embarbussis
embarbussi
embarbussem
embarbusseu
embarbussin
embarbussés
embarbussessis
embarbussés
embarbusséssim
embarbusséssiu
embarbussessin

embarbussa
embarbussi
embarbussem
embarbusseu
embarbussin
Infinitiuembarbussar
Gerundiembarbussant
Participi
embarbussatembarbussada
embarbussatsembarbussades

Flexionat com: parlar

forma nominal : embarbussament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana