desaveïnar - verb

des·a·ve·ï·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desaveïno
desaveïnes
desaveïna
desaveïnem
desaveïneu
desaveïnen
desaveïnava
desaveïnaves
desaveïnava
desaveïnàvem
desaveïnàveu
desaveïnaven
desaveïní
desaveïnares
desaveïnà
desaveïnàrem
desaveïnàreu
desaveïnaren
desaveïnaré
desaveïnaràs
desaveïnarà
desaveïnarem
desaveïnareu
desaveïnaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desaveïnaria
desaveïnaries
desaveïnaria
desaveïnaríem
desaveïnaríeu
desaveïnarien
desaveïni
desaveïnis
desaveïni
desaveïnem
desaveïneu
desaveïnin
desaveïnés
desaveïnessis
desaveïnés
desaveïnéssim
desaveïnéssiu
desaveïnessin

desaveïna
desaveïni
desaveïnem
desaveïneu
desaveïnin
Infinitiudesaveïnar
Gerundidesaveïnant
Participi
desaveïnatdesaveïnada
desaveïnatsdesaveïnades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desaveïnament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana