davallar - verb

da·va·llar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
davallo
davalles
davalla
davallem
davalleu
davallen
davallava
davallaves
davallava
davallàvem
davallàveu
davallaven
davallí
davallares
davallà
davallàrem
davallàreu
davallaren
davallaré
davallaràs
davallarà
davallarem
davallareu
davallaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
davallaria
davallaries
davallaria
davallaríem
davallaríeu
davallarien
davalli
davallis
davalli
davallem
davalleu
davallin
davallés
davallessis
davallés
davalléssim
davalléssiu
davallessin

davalla
davalli
davallem
davalleu
davallin
Infinitiudavallar
Gerundidavallant
Participi
davallatdavallada
davallatsdavallades

Flexionat com: parlar

forma nominal : davallament, davallada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana