afartar - verb

a·far·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
afarto
afartes
afarta
afartem
afarteu
afarten
afartava
afartaves
afartava
afartàvem
afartàveu
afartaven
afartí
afartares
afartà
afartàrem
afartàreu
afartaren
afartaré
afartaràs
afartarà
afartarem
afartareu
afartaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
afartaria
afartaries
afartaria
afartaríem
afartaríeu
afartarien
afarti
afartis
afarti
afartem
afarteu
afartin
afartés
afartessis
afartés
afartéssim
afartéssiu
afartessin

afarta
afarti
afartem
afarteu
afartin
Infinitiuafartar
Gerundiafartant
Participi
afartatafartada
afartatsafartades

Flexionat com: parlar

forma nominal : afartament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana