adreçar - verb

a·dre·çar

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
adreço
adreces
adreça
adrecem
adreceu
adrecen
adreçava
adreçaves
adreçava
adreçàvem
adreçàveu
adreçaven
adrecí
adreçares
adreçà
adreçàrem
adreçàreu
adreçaren
adreçaré
adreçaràs
adreçarà
adreçarem
adreçareu
adreçaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
adreçaria
adreçaries
adreçaria
adreçaríem
adreçaríeu
adreçarien
adreci
adrecis
adreci
adrecem
adreceu
adrecin
adrecés
adrecessis
adrecés
adrecéssim
adrecéssiu
adrecessin

adreça
adreci
adrecem
adreceu
adrecin
Infinitiuadreçar
Gerundiadreçant
Participi
adreçatadreçada
adreçatsadreçades

Flexionat com: boçar

forma nominal : adreçament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana