acórrer - verb

a·cór·rer

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
acorro
acorres
acorre
acorrem
acorreu
acorren
acorria
acorries
acorria
acorríem
acorríeu
acorrien
acorreguí
acorregueres
acorregué
acorreguérem
acorreguéreu
acorregueren
acorreré
acorreràs
acorrerà
acorrerem
acorrereu
acorreran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
acorreria
acorreries
acorreria
acorreríem
acorreríeu
acorrerien
acorri
acorris
acorri
acorreguem / acorrem
acorregueu / acorreu
acorrin
acorregués
acorreguessis
acorregués
acorreguéssim
acorreguéssiu
acorreguessin

acorre
acorri
acorreguem / acorrem
acorreu
acorrin
Infinitiuacórrer
Gerundiacorrent
Participi
acorregutacorreguda
acorregutsacorregudes

Flexionat com: córrer

forma nominal : acorriment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana