absoldre - verb

ab·sol·dre

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
absolc
absols
absol
absolem
absoleu
absolen
absolia
absolies
absolia
absolíem
absolíeu
absolien
absolguí
absolgueres
absolgué
absolguérem
absolguéreu
absolgueren
absoldré
absoldràs
absoldrà
absoldrem
absoldreu
absoldran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
absoldria
absoldries
absoldria
absoldríem
absoldríeu
absoldrien
absolgui
absolguis
absolgui
absolguem
absolgueu
absolguin
absolgués
absolguessis
absolgués
absolguéssim
absolguéssiu
absolguessin

absol
absolgui
absolguem
absoleu
absolguin
Infinitiuabsoldre
Gerundiabsolent
Participi
absoltabsolta
absoltsabsoltes

Flexionat com: absoldre

forma nominal : absolució

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana