reblir - verb

re·blir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
rebleixo
rebleixes
rebleix
reblim
rebliu
rebleixen
reblia
reblies
reblia
reblíem
reblíeu
reblien
reblí
reblires
reblí
reblírem
reblíreu
rebliren
rebliré
rebliràs
reblirà
reblirem
reblireu
rebliran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
rebliria
rebliries
rebliria
rebliríem
rebliríeu
reblirien
rebleixi
rebleixis
rebleixi
reblim
rebliu
rebleixin
reblís
reblissis
reblís
reblíssim
reblíssiu
reblissin
-
rebleix
rebleixi
reblim
rebliu
rebleixin
Infinitiureblir
Gerundireblint
Participi
reblert / reblitreblerta / reblida
reblerts / reblitsreblertes / reblides

Flexionat com: complir

forma nominal : rebliment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana