truncar - verb

trun·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
trunco
trunques
trunca
trunquem
trunqueu
trunquen
truncava
truncaves
truncava
truncàvem
truncàveu
truncaven
trunquí
truncares
truncà
truncàrem
truncàreu
truncaren
truncaré
truncaràs
truncarà
truncarem
truncareu
truncaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
truncaria
truncaries
truncaria
truncaríem
truncaríeu
truncarien
trunqui
trunquis
trunqui
trunquem
trunqueu
trunquin
trunqués
trunquessis
trunqués
trunquéssim
trunquéssiu
trunquessin

trunca
trunqui
trunquem
trunqueu
trunquin
Infinitiutruncar
Gerunditruncant
Participi
truncattruncada
truncatstruncades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : truncament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana