prodigar - verb

pro·di·gar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
prodigo
prodigues
prodiga
prodiguem
prodigueu
prodiguen
prodigava
prodigaves
prodigava
prodigàvem
prodigàveu
prodigaven
prodiguí
prodigares
prodigà
prodigàrem
prodigàreu
prodigaren
prodigaré
prodigaràs
prodigarà
prodigarem
prodigareu
prodigaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
prodigaria
prodigaries
prodigaria
prodigaríem
prodigaríeu
prodigarien
prodigui
prodiguis
prodigui
prodiguem
prodigueu
prodiguin
prodigués
prodiguessis
prodigués
prodiguéssim
prodiguéssiu
prodiguessin

prodiga
prodigui
prodiguem
prodigueu
prodiguin
Infinitiuprodigar
Gerundiprodigant
Participi
prodigatprodigada
prodigatsprodigades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : prodigalitat

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana