desbotar - verb

des·bo·tar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desboto
desbotes
desbota
desbotem
desboteu
desboten
desbotava
desbotaves
desbotava
desbotàvem
desbotàveu
desbotaven
desbotí
desbotares
desbotà
desbotàrem
desbotàreu
desbotaren
desbotaré
desbotaràs
desbotarà
desbotarem
desbotareu
desbotaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desbotaria
desbotaries
desbotaria
desbotaríem
desbotaríeu
desbotarien
desboti
desbotis
desboti
desbotem
desboteu
desbotin
desbotés
desbotessis
desbotés
desbotéssim
desbotéssiu
desbotessin

desbota
desboti
desbotem
desboteu
desbotin
Infinitiudesbotar
Gerundidesbotant
Participi
desbotatdesbotada
desbotatsdesbotades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desbotada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana