desbarrar - verb

des·bar·rar

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desbarro
desbarres
desbarra
desbarrem
desbarreu
desbarren
desbarrava
desbarraves
desbarrava
desbarràvem
desbarràveu
desbarraven
desbarrí
desbarrares
desbarrà
desbarràrem
desbarràreu
desbarraren
desbarraré
desbarraràs
desbarrarà
desbarrarem
desbarrareu
desbarraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desbarraria
desbarraries
desbarraria
desbarraríem
desbarraríeu
desbarrarien
desbarri
desbarris
desbarri
desbarrem
desbarreu
desbarrin
desbarrés
desbarressis
desbarrés
desbarréssim
desbarréssiu
desbarressin

desbarra
desbarri
desbarrem
desbarreu
desbarrin
Infinitiudesbarrar
Gerundidesbarrant
Participi
desbarratdesbarrada
desbarratsdesbarrades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desbarrament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana