desconjuntar - verb

des·con·jun·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desconjunto
desconjuntes
desconjunta
desconjuntem
desconjunteu
desconjunten
desconjuntava
desconjuntaves
desconjuntava
desconjuntàvem
desconjuntàveu
desconjuntaven
desconjuntí
desconjuntares
desconjuntà
desconjuntàrem
desconjuntàreu
desconjuntaren
desconjuntaré
desconjuntaràs
desconjuntarà
desconjuntarem
desconjuntareu
desconjuntaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desconjuntaria
desconjuntaries
desconjuntaria
desconjuntaríem
desconjuntaríeu
desconjuntarien
desconjunti
desconjuntis
desconjunti
desconjuntem
desconjunteu
desconjuntin
desconjuntés
desconjuntessis
desconjuntés
desconjuntéssim
desconjuntéssiu
desconjuntessin

desconjunta
desconjunti
desconjuntem
desconjunteu
desconjuntin
Infinitiudesconjuntar
Gerundidesconjuntant
Participi
desconjuntatdesconjuntada
desconjuntatsdesconjuntades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desconjuntament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana