pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| encomano encomanes encomana encomanem encomaneu encomanen | encomanava encomanaves encomanava encomanàvem encomanàveu encomanaven | encomaní encomanares encomanà encomanàrem encomanàreu encomanaren | encomanaré encomanaràs encomanarà encomanarem encomanareu encomanaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| encomanaria encomanaries encomanaria encomanaríem encomanaríeu encomanarien | encomani encomanis encomani encomanem encomaneu encomanin | encomanés encomanessis encomanés encomanéssim encomanéssiu encomanessin | encomana encomani encomanem encomaneu encomanin | ||
| Infinitiu | encomanar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | encomanant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : encomanda, encomanament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana