encarnar - verb

en·car·nar

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
encarno
encarnes
encarna
encarnem
encarneu
encarnen
encarnava
encarnaves
encarnava
encarnàvem
encarnàveu
encarnaven
encarní
encarnares
encarnà
encarnàrem
encarnàreu
encarnaren
encarnaré
encarnaràs
encarnarà
encarnarem
encarnareu
encarnaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
encarnaria
encarnaries
encarnaria
encarnaríem
encarnaríeu
encarnarien
encarni
encarnis
encarni
encarnem
encarneu
encarnin
encarnés
encarnessis
encarnés
encarnéssim
encarnéssiu
encarnessin

encarna
encarni
encarnem
encarneu
encarnin
Infinitiuencarnar
Gerundiencarnant
Participi
encarnatencarnada
encarnatsencarnades

Flexionat com: parlar

forma nominal : encarnament, encarnació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana