desafiar - verb

des·a·fi·ar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desafio
desafies
desafia
desafiem
desafieu
desafien
desafiava
desafiaves
desafiava
desafiàvem
desafiàveu
desafiaven
desafií
desafiares
desafià
desafiàrem
desafiàreu
desafiaren
desafiaré
desafiaràs
desafiarà
desafiarem
desafiareu
desafiaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desafiaria
desafiaries
desafiaria
desafiaríem
desafiaríeu
desafiarien
desafiï
desafiïs
desafiï
desafiem
desafieu
desafiïn
desafiés
desafiessis
desafiés
desafiéssim
desafiéssiu
desafiessin

desafia
desafiï
desafiem
desafieu
desafiïn
Infinitiudesafiar
Gerundidesafiant
Participi
desafiatdesafiada
desafiatsdesafiades

Flexionat com: apariar

forma nominal : desafiament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana