intervenir - verb

in·ter·ve·nir

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
intervinc
intervens
intervé
intervenim
interveniu
intervenen
intervenia
intervenies
intervenia
interveníem
interveníeu
intervenien
intervinguí
intervingueres
intervingué
intervinguérem
intervinguéreu
intervingueren
intervindré
intervindràs
intervindrà
intervindrem
intervindreu
intervindran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
intervindria
intervindries
intervindria
intervindríem
intervindríeu
intervindrien
intervingui
intervinguis
intervingui
intervinguem
intervingueu
intervinguin
intervingués
intervinguessis
intervingués
intervinguéssim
intervinguéssiu
intervinguessin

intervé / intervén
intervingui
intervinguem
interveniu
intervinguin
Infinitiuintervenir
Gerundiintervenint
Participi
intervingutintervinguda
intervingutsintervingudes

Flexionat com: sobrevenir

forma nominal : intromissió, intervenció

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana