esprémer - verb

es·pré·mer

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
espremo
esprems
esprem
espremem
espremeu
espremen
espremia
espremies
espremia
espremíem
espremíeu
espremien
espremí
espremeres
espremé
espremérem
espreméreu
espremeren
espremeré
espremeràs
espremerà
espremerem
espremereu
espremeran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
espremeria
espremeries
espremeria
espremeríem
espremeríeu
espremerien
espremi
espremis
espremi
espremem
espremeu
espremin
espremés
espremessis
espremés
espreméssim
espreméssiu
espremessin

esprem
espremi
espremem
espremeu
espremin
Infinitiuesprémer
Gerundiesprement
Participi
espremutespremuda
espremutsespremudes

Flexionat com: témer

forma nominal : espremuda

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana