resistir - verb

re·sis·tir

transitiu; pronominal; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
resisteixo
resisteixes
resisteix
resistim
resistiu
resisteixen
resistia
resisties
resistia
resistíem
resistíeu
resistien
resistí
resistires
resistí
resistírem
resistíreu
resistiren
resistiré
resistiràs
resistirà
resistirem
resistireu
resistiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
resistiria
resistiries
resistiria
resistiríem
resistiríeu
resistirien
resisteixi
resisteixis
resisteixi
resistim
resistiu
resisteixin
resistís
resistissis
resistís
resistíssim
resistíssiu
resistissin

resisteix
resisteixi
resistim
resistiu
resisteixin
Infinitiuresistir
Gerundiresistint
Participi
resistitresistida
resistitsresistides

Flexionat com: servir

forma nominal : resistència

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana