desacatar - verb

des·a·ca·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desacato
desacates
desacata
desacatem
desacateu
desacaten
desacatava
desacataves
desacatava
desacatàvem
desacatàveu
desacataven
desacatí
desacatares
desacatà
desacatàrem
desacatàreu
desacataren
desacataré
desacataràs
desacatarà
desacatarem
desacatareu
desacataran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desacataria
desacataries
desacataria
desacataríem
desacataríeu
desacatarien
desacati
desacatis
desacati
desacatem
desacateu
desacatin
desacatés
desacatessis
desacatés
desacatéssim
desacatéssiu
desacatessin

desacata
desacati
desacatem
desacateu
desacatin
Infinitiudesacatar
Gerundidesacatant
Participi
desacatatdesacatada
desacatatsdesacatades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desacatament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana