valer - verb

va·ler

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
valc
vals
val
valem
valeu
valen
valia
valies
valia
valíem
valíeu
valien
valguí
valgueres
valgué
valguérem
valguéreu
valgueren
valdré
valdràs
valdrà
valdrem
valdreu
valdran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
valdria
valdries
valdria
valdríem
valdríeu
valdrien
valgui
valguis
valgui
valguem
valgueu
valguin
valgués
valguessis
valgués
valguéssim
valguéssiu
valguessin

val
valgui
valguem
valeu
valguin
Infinitiuvaler
Gerundivalent
Participi
valgutvalguda
valgutsvalgudes

Flexionat com: valer

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana