rondinar - verb

ron·di·nar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
rondino
rondines
rondina
rondinem
rondineu
rondinen
rondinava
rondinaves
rondinava
rondinàvem
rondinàveu
rondinaven
rondiní
rondinares
rondinà
rondinàrem
rondinàreu
rondinaren
rondinaré
rondinaràs
rondinarà
rondinarem
rondinareu
rondinaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
rondinaria
rondinaries
rondinaria
rondinaríem
rondinaríeu
rondinarien
rondini
rondinis
rondini
rondinem
rondineu
rondinin
rondinés
rondinessis
rondinés
rondinéssim
rondinéssiu
rondinessin

rondina
rondini
rondinem
rondineu
rondinin
Infinitiurondinar
Gerundirondinant
Participi
rondinatrondinada
rondinatsrondinades

Flexionat com: parlar

forma nominal : rondinament, rondinada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana