predicar - verb

pre·di·car

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
predico
prediques
predica
prediquem
prediqueu
prediquen
predicava
predicaves
predicava
predicàvem
predicàveu
predicaven
prediquí
predicares
predicà
predicàrem
predicàreu
predicaren
predicaré
predicaràs
predicarà
predicarem
predicareu
predicaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
predicaria
predicaries
predicaria
predicaríem
predicaríeu
predicarien
prediqui
prediquis
prediqui
prediquem
prediqueu
prediquin
prediqués
prediquessis
prediqués
prediquéssim
prediquéssiu
prediquessin

predica
prediqui
prediquem
prediqueu
prediquin
Infinitiupredicar
Gerundipredicant
Participi
predicatpredicada
predicatspredicades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : predicació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana