parangonar - verb

pa·ran·go·nar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
parangono
parangones
parangona
parangonem
parangoneu
parangonen
parangonava
parangonaves
parangonava
parangonàvem
parangonàveu
parangonaven
parangoní
parangonares
parangonà
parangonàrem
parangonàreu
parangonaren
parangonaré
parangonaràs
parangonarà
parangonarem
parangonareu
parangonaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
parangonaria
parangonaries
parangonaria
parangonaríem
parangonaríeu
parangonarien
parangoni
parangonis
parangoni
parangonem
parangoneu
parangonin
parangonés
parangonessis
parangonés
parangonéssim
parangonéssiu
parangonessin

parangona
parangoni
parangonem
parangoneu
parangonin
Infinitiuparangonar
Gerundiparangonant
Participi
parangonatparangonada
parangonatsparangonades

Flexionat com: parlar

forma nominal : parangonació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana