saturar - verb

sa·tu·rar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
saturo
satures
satura
saturem
satureu
saturen
saturava
saturaves
saturava
saturàvem
saturàveu
saturaven
saturí
saturares
saturà
saturàrem
saturàreu
saturaren
saturaré
saturaràs
saturarà
saturarem
saturareu
saturaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
saturaria
saturaries
saturaria
saturaríem
saturaríeu
saturarien
saturi
saturis
saturi
saturem
satureu
saturin
saturés
saturessis
saturés
saturéssim
saturéssiu
saturessin

satura
saturi
saturem
satureu
saturin
Infinitiusaturar
Gerundisaturant
Participi
saturatsaturada
saturatssaturades

Flexionat com: parlar

forma nominal : saturació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana