espigar - verb

es·pi·gar

transitiu; pronominal; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
espigo
espigues
espiga
espiguem
espigueu
espiguen
espigava
espigaves
espigava
espigàvem
espigàveu
espigaven
espiguí
espigares
espigà
espigàrem
espigàreu
espigaren
espigaré
espigaràs
espigarà
espigarem
espigareu
espigaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
espigaria
espigaries
espigaria
espigaríem
espigaríeu
espigarien
espigui
espiguis
espigui
espiguem
espigueu
espiguin
espigués
espiguessis
espigués
espiguéssim
espiguéssiu
espiguessin

espiga
espigui
espiguem
espigueu
espiguin
Infinitiuespigar
Gerundiespigant
Participi
espigatespigada
espigatsespigades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : espigueig

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana