disputar - verb

dis·pu·tar

transitiu; pronominal; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
disputo
disputes
disputa
disputem
disputeu
disputen
disputava
disputaves
disputava
disputàvem
disputàveu
disputaven
disputí
disputares
disputà
disputàrem
disputàreu
disputaren
disputaré
disputaràs
disputarà
disputarem
disputareu
disputaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
disputaria
disputaries
disputaria
disputaríem
disputaríeu
disputarien
disputi
disputis
disputi
disputem
disputeu
disputin
disputés
disputessis
disputés
disputéssim
disputéssiu
disputessin

disputa
disputi
disputem
disputeu
disputin
Infinitiudisputar
Gerundidisputant
Participi
disputatdisputada
disputatsdisputades

Flexionat com: parlar

forma nominal : disputa

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana