abocar - verb

a·bo·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
aboco
aboques
aboca
aboquem
aboqueu
aboquen
abocava
abocaves
abocava
abocàvem
abocàveu
abocaven
aboquí
abocares
abocà
abocàrem
abocàreu
abocaren
abocaré
abocaràs
abocarà
abocarem
abocareu
abocaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
abocaria
abocaries
abocaria
abocaríem
abocaríeu
abocarien
aboqui
aboquis
aboqui
aboquem
aboqueu
aboquin
aboqués
aboquessis
aboqués
aboquéssim
aboquéssiu
aboquessin

aboca
aboqui
aboquem
aboqueu
aboquin
Infinitiuabocar
Gerundiabocant
Participi
abocatabocada
abocatsabocades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : abocament, abocada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana