desenllaçar - verb

des·en·lla·çar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenllaço
desenllaces
desenllaça
desenllacem
desenllaceu
desenllacen
desenllaçava
desenllaçaves
desenllaçava
desenllaçàvem
desenllaçàveu
desenllaçaven
desenllací
desenllaçares
desenllaçà
desenllaçàrem
desenllaçàreu
desenllaçaren
desenllaçaré
desenllaçaràs
desenllaçarà
desenllaçarem
desenllaçareu
desenllaçaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenllaçaria
desenllaçaries
desenllaçaria
desenllaçaríem
desenllaçaríeu
desenllaçarien
desenllaci
desenllacis
desenllaci
desenllacem
desenllaceu
desenllacin
desenllacés
desenllacessis
desenllacés
desenllacéssim
desenllacéssiu
desenllacessin

desenllaça
desenllaci
desenllacem
desenllaceu
desenllacin
Infinitiudesenllaçar
Gerundidesenllaçant
Participi
desenllaçatdesenllaçada
desenllaçatsdesenllaçades

Flexionat com: boçar

forma nominal : desenllaç

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana