desmaridar - verb

des·ma·ri·dar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desmarido
desmarides
desmarida
desmaridem
desmarideu
desmariden
desmaridava
desmaridaves
desmaridava
desmaridàvem
desmaridàveu
desmaridaven
desmaridí
desmaridares
desmaridà
desmaridàrem
desmaridàreu
desmaridaren
desmaridaré
desmaridaràs
desmaridarà
desmaridarem
desmaridareu
desmaridaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desmaridaria
desmaridaries
desmaridaria
desmaridaríem
desmaridaríeu
desmaridarien
desmaridi
desmaridis
desmaridi
desmaridem
desmarideu
desmaridin
desmaridés
desmaridessis
desmaridés
desmaridéssim
desmaridéssiu
desmaridessin

desmarida
desmaridi
desmaridem
desmarideu
desmaridin
Infinitiudesmaridar
Gerundidesmaridant
Participi
desmaridatdesmaridada
desmaridatsdesmaridades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana