espatllar - verb

es·pat·llar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
espatllo
espatlles
espatlla
espatllem
espatlleu
espatllen
espatllava
espatllaves
espatllava
espatllàvem
espatllàveu
espatllaven
espatllí
espatllares
espatllà
espatllàrem
espatllàreu
espatllaren
espatllaré
espatllaràs
espatllarà
espatllarem
espatllareu
espatllaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
espatllaria
espatllaries
espatllaria
espatllaríem
espatllaríeu
espatllarien
espatlli
espatllis
espatlli
espatllem
espatlleu
espatllin
espatllés
espatllessis
espatllés
espatlléssim
espatlléssiu
espatllessin

espatlla
espatlli
espatllem
espatlleu
espatllin
Infinitiuespatllar
Gerundiespatllant
Participi
espatllatespatllada
espatllatsespatllades

Flexionat com: parlar

forma nominal : espatllament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana