desfer - verb

des·fer

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desfaig
desfàs
desfà
desfem
desfeu
desfan
desfeia
desfeies
desfeia
desfèiem
desfèieu
desfeien
desfiu
desferes
desféu
desférem
desféreu
desferen
desfaré
desfaràs
desfarà
desfarem
desfareu
desfaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desfaria
desfaries
desfaria
desfaríem
desfaríeu
desfarien
desfaci
desfacis
desfaci
desfacem / desfem
desfaceu / desfeu
desfacin
desfés
desfessis
desfés
desféssim
desféssiu
desfessin

desfés
desfaci
desfacem / desfem
desfeu
desfacin
Infinitiudesfer
Gerundidesfent
Participi
desfetdesfeta
desfetsdesfetes

Flexionat com: desfer

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana