combatre - verb

com·ba·tre

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
combato
combats
combat
combatem
combateu
combaten
combatia
combaties
combatia
combatíem
combatíeu
combatien
combatí
combateres
combaté
combatérem
combatéreu
combateren
combatré
combatràs
combatrà
combatrem
combatreu
combatran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
combatria
combatries
combatria
combatríem
combatríeu
combatrien
combati
combatis
combati
combatem
combateu
combatin
combatés
combatessis
combatés
combatéssim
combatéssiu
combatessin

combat
combati
combatem
combateu
combatin
Infinitiucombatre
Gerundicombatent
Participi
combatutcombatuda
combatutscombatudes

Flexionat com: combatre

forma nominal : combatiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana